martes, 10 de mayo de 2011

AUTOR: J.M. Whistler

TÍTOL DE L’OBRA: Composició en gris i negre nº2: retrat de Thomas Carlyle

ANY: 1872-1873

MATERIAL: oli

SUPORT: llenç

MESURES: 71.1 x 143.5 cm

UBICACIÓ ACTUAL: Galeria d’art de Glasgow (Escocia)



Breu biografia de l’autor


J.M. Whistler va néixer el 14 de juliol de 1834 a Lowell, Massachusetts, EE.UU., va ser un pintor i artista gràfic nord-americà. A causa del treball del seu pare, va passar diversos anys de la seva infantesa a Russia, la seva formació artística va començar al aprendre la tècnica del grabat al aiguafort com a cartògraf de la Marina dels EE.UU. A l’any 1855 va partir cap a Paris, on va començar com alumne del pintor suís Charles Gabriel Gleyre. Whistler va adquirir una gran admiració per Velázquez, el grabat japonès i, en general, per l’art i la decoració oriental. Tot i els ensenyaments de Gleyre, Gustave Coubert va inspirar gran part de la seva obra primerenca. Al 1859 es va establir a Londres on va introduir el cult a lo japonès, pero va tornar a França amb freqüència.

La bona rebuda de la seva obra anomenada Al piano (1859) per part de la Royal Academy a l’exposició de 1860, li va permetre fer-se nom i destacar pel seu talent.

Whistler pensava que la pintura era independent del tema i que, per tant, no servia únicament per transmetre idees literaries o morals (l’art per l’art).

Després d’un problema jurídic que el va conduir a la ruina, va abandonar Inglaterra i entre 1879 i 1880 va treballar de manera intensiva a Venecia. Va retornar a Anglaterra reprenent el seu atac contra l’art acadèmic i tradicional. Durant els últims anys es va dedicar completament a realitzar aiguaforts, litografies i disenys d’interior.

Va conseguir un gran éxit a l’exposició a Londres, entre 1881 i 1883, de les series d’aiguaforts Tàmesis (1860), Venecia 1ª (1880) i Venecia 2ª (1881).

La Peacock Room que va decorar per una residencia particular a Londres és el seu exemple més rellevant de decoració d’interiors.

Sovint va posar als seus quadres, com en el cas de l’obra en qüestió, títols musicals per suggerir una analogia amb l’art abstracte de la música.

Cap al final de la seva vida, mentres residia a Paris, va aconseguir una gran consideració com artista.



Descripció de l’obra


Composició en gris i negre nº2 és una obra amb un títol més musical que pictòric on apareix com a personatge principal Thomas Carlyle, historiador, crític social i assatgiste britànic, aproximadament a l’edat de 77 anys (4 de desembre de 1795 - 5 de febrer de 1885). Aquest sembla estar en solitud i immers en els seus propis pensaments.

Sobre un fons de tons clars, Carlyle posa de perfil sentat a una cadira, recolzant la seva mà dreta sobre el bastó, mentres que la seva altra mà reposa sobre la seva falda, com també ho fan un barret i un abric que cobreix les seves cames.

En aquesta obra de Whistler, com a la Composició en gris i negre nº1, apareix l'idea d'un quadre dins d'un altre quadre. A l’esquerra s'hi poden observar dos penjats a la pared, la qual està poc ornamentada, en ells difícilment pot adivinar-se el seu contingut; en el superior sembla ser la silueta d’un rostre femení, mentres que en el quadre inferior, rodejat d’un marc en tons dorats, Whistler no ha volgut representar res i ha deixat que el seu interior sigui del mateix tò que la paret.

A la figura de Thomas Carlyle predomina el negre resaltant el blanc únicament al coll de la camisa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario