martes, 24 de mayo de 2011

INTERIORS

Ambroise Vollard
Pierre Bonnard, 1904-05

Los jugadores de cartas
Paul Cézanne,
óleo sobre lienzo
60 x 50 cm
Metropolitan Museum, New York

Ambroise Vollard con su gato
Pierre Bonnard, 1924

L’Ouverture de Tannhäuser ou Jeune fille au piano
Paul Cézanne, 1869
óleo sobre tela
57 x 92 cm
Musée de l'Ermitage, St. Petersbourg

Mother and child
Jean-Édouard, 1900
óleo sobre lienzo

Countess Jean de Polignac
Jean-Édouard Vuillard, 1932
Museo de Orsay, París

Interieur
Jean-Édouard Vuillard, 1920
Museo de Arte de Dallas

Café nocturno
Vincent Van Gogh, 1888
Mina de plomo, acuarela y guache
44.4 x 63.2 cm
Colección particular, Suiza

En el salón de la rue des Moulins
Toulouse-Lautrec, 1894
pastel sobre papel
111 x 132
Albi, Museo Toulouse-Lautrec

La muerte en la habitación de la enferma
Munch, 1893
óleo sobre lienzo
134.5 x 160 cm
Galería Nacional, Oslo

lunes, 23 de mayo de 2011

RETRATOS

La dama de la redecilla
Leonardo da Vinci, 1490
óleo sobre tabla
51 x 34 cm
Milán, Pinacoteca Ambrosiana

Baldassare Catiglione
Rafael, 1514-15
óleo sobre lienzo
82 x 67 cm
París, Louvre

Retrato de Achille Emperaire
Paul Cézanne, 1868
óleo sobre lienzo
200 x 122 cm
París, Museo de Orsay

Retrato de Ambroise Vollard
Paul Cézanne, 1899
óleo sobre lienzo
100.3 x 81.3 cm
Musee du Petit Palais, Paris

Madame Cézanne en el invernadero
Paul Cézanne, 1894-95
óleo sobre lienzo
136 x 191 cm
Galería Nacional, Londres

Madame Cézanne con vestido rojo
Paul Cézanne, 1890
óleo sobre lienzo
89 x 70 cm
Museo de Arte, Sao Paulo

Retrato de Leopold Zborowski
Amadeo Modigliani, 1919
óleo sobre lienzo
107 x 66 cm

La argelina
Henri Matisse, 1909
óleo sobre lienzo
81 x 65 cm
Museo de Arte Moderno, París

Retrato de Marie Vuillard
Jean-Édouard Vuillard, 1890
óleo sobre lienzo
92 x 73.5 cm

La mousmé
Vincent Van Gogh, 1888
óleo sobre tela
74 x 60 cm
National Gallery of Art, Washington D.C.

Autorretrato
Vincent Van Gogh, 1887
óleo sobre lienzo
44 x 37.5 cm
Museo Van Gogh, Amsterdam

Retrato de Gertrude Stein
Pablo Picasso, 1905-06
óleo sobre lienzo
99.6 x 81.3 cm
Metropolitan Museum of Art, New York

Fotografía de Gertrude Stein junto al retrato pintado por Picasso

Yvette Guilbert, de pie, cantando
Toulousse-Lautrec 1894
lápiz, acuarela y óleo sobre papel
34 x 21 cm
Albi, Museo Toulouse-Lautrec



martes, 10 de mayo de 2011

Aquestes dos obres de Robert Scott Tait i J.M. Whistler tenen en comú a Thomas Carlyle, personatge representat a ambdues.


Entrada de la casa de Thomas Carlyle a Chelsea.


Casa real de Thomas Carlyle a Chelsea, Londres.


Peacock Room, J.M. Whistler, Londres 1876-77


Fotografia de Jane, dona de Thomas Carlyle, i el seu gos Nero, feta per Robert Scott Tait l'any 1853.


Fotografia de Thomas Carlyle, amb una posició molt semblant a la del quadre de J.M. Whistler on també apareix amb un barret sobre la falda, feta per Robert Scott Tait l'any 1854.


Fotografia de Jane, dona de Thomas Carlyle, feta per Robert Scott Tait l'any 1854.


Fotografia de Thomas Carlyle feta per Robert Scott Tait l'any 1851.


Composició en gris i negre nº1: retrat de la mare de l'artista, J.M. Whistler, 1871

AUTOR: Robert Scott Tait

TÍTOL DE LOBRA: Un interior de Chelsea

ANY: 1857

MATERIAL: oli

SUPORT: llenç

MESURES: 80 x 55 cm

UBICACIÓ ACTUAL: National Portrait Gallery, Londres, Anglaterra






Breu biografia de l’autor


Robert Scott Tait va néíxer al Regne Unit l’any 1816. Va ser molt actiu a Londres durant mitjans del segle XX. Com artista fou reconegut pels seus retrats així com per les seves pintures de gènere. Va exhibir les seves obres a través de la Reial Academia Escocesa a Edimburg i de la Reial Academia de Londres desde 1845 fins 1875.


Tait apareix esmentat a les cartes i notes de Darwin, segons les quals residia al número 14 del carrer Queen Anne a Cavendish Square. En aquestes cartes també s’esmenta el fet d’haver estat casat amb Harriet Wilson, la filla gran del professor Horace Hayman Wilson.

Actualment té 9 de les seves obres d’art exposades permanentment a la colecció del National Portrait Gallery de Londres.

Robert Scott Tait morí a prop de Shaftesbury, Anglaterra, el 2 d’octubre de 1897.


Descripció de l’obra


Representa la planta baixa de l’interior de la casa de Thomas Carlyle a Londres.

Carlyle es troba situat a l’esquerra al costat de la xemeneia, la figura femenina que reposa asseguda és la seva dona Jane. A la dreta de tot del quadre, a sobre del sofà, hi trobem el gos anomenat Nero.

A diferència de l’obra anterior de J.M. Whistler, on també surt representat Thomas Carlyle, aquest és un quadre on Robert Scott Tait ha volgut donar importància als detalls de l’interior que envolta als personatges.

AUTOR: J.M. Whistler

TÍTOL DE L’OBRA: Composició en gris i negre nº2: retrat de Thomas Carlyle

ANY: 1872-1873

MATERIAL: oli

SUPORT: llenç

MESURES: 71.1 x 143.5 cm

UBICACIÓ ACTUAL: Galeria d’art de Glasgow (Escocia)



Breu biografia de l’autor


J.M. Whistler va néixer el 14 de juliol de 1834 a Lowell, Massachusetts, EE.UU., va ser un pintor i artista gràfic nord-americà. A causa del treball del seu pare, va passar diversos anys de la seva infantesa a Russia, la seva formació artística va començar al aprendre la tècnica del grabat al aiguafort com a cartògraf de la Marina dels EE.UU. A l’any 1855 va partir cap a Paris, on va començar com alumne del pintor suís Charles Gabriel Gleyre. Whistler va adquirir una gran admiració per Velázquez, el grabat japonès i, en general, per l’art i la decoració oriental. Tot i els ensenyaments de Gleyre, Gustave Coubert va inspirar gran part de la seva obra primerenca. Al 1859 es va establir a Londres on va introduir el cult a lo japonès, pero va tornar a França amb freqüència.

La bona rebuda de la seva obra anomenada Al piano (1859) per part de la Royal Academy a l’exposició de 1860, li va permetre fer-se nom i destacar pel seu talent.

Whistler pensava que la pintura era independent del tema i que, per tant, no servia únicament per transmetre idees literaries o morals (l’art per l’art).

Després d’un problema jurídic que el va conduir a la ruina, va abandonar Inglaterra i entre 1879 i 1880 va treballar de manera intensiva a Venecia. Va retornar a Anglaterra reprenent el seu atac contra l’art acadèmic i tradicional. Durant els últims anys es va dedicar completament a realitzar aiguaforts, litografies i disenys d’interior.

Va conseguir un gran éxit a l’exposició a Londres, entre 1881 i 1883, de les series d’aiguaforts Tàmesis (1860), Venecia 1ª (1880) i Venecia 2ª (1881).

La Peacock Room que va decorar per una residencia particular a Londres és el seu exemple més rellevant de decoració d’interiors.

Sovint va posar als seus quadres, com en el cas de l’obra en qüestió, títols musicals per suggerir una analogia amb l’art abstracte de la música.

Cap al final de la seva vida, mentres residia a Paris, va aconseguir una gran consideració com artista.



Descripció de l’obra


Composició en gris i negre nº2 és una obra amb un títol més musical que pictòric on apareix com a personatge principal Thomas Carlyle, historiador, crític social i assatgiste britànic, aproximadament a l’edat de 77 anys (4 de desembre de 1795 - 5 de febrer de 1885). Aquest sembla estar en solitud i immers en els seus propis pensaments.

Sobre un fons de tons clars, Carlyle posa de perfil sentat a una cadira, recolzant la seva mà dreta sobre el bastó, mentres que la seva altra mà reposa sobre la seva falda, com també ho fan un barret i un abric que cobreix les seves cames.

En aquesta obra de Whistler, com a la Composició en gris i negre nº1, apareix l'idea d'un quadre dins d'un altre quadre. A l’esquerra s'hi poden observar dos penjats a la pared, la qual està poc ornamentada, en ells difícilment pot adivinar-se el seu contingut; en el superior sembla ser la silueta d’un rostre femení, mentres que en el quadre inferior, rodejat d’un marc en tons dorats, Whistler no ha volgut representar res i ha deixat que el seu interior sigui del mateix tò que la paret.

A la figura de Thomas Carlyle predomina el negre resaltant el blanc únicament al coll de la camisa.