ARQUITECTURA, DISSENY I MODERNITAT
martes, 24 de mayo de 2011
lunes, 23 de mayo de 2011
martes, 10 de mayo de 2011
AUTOR: Robert Scott Tait
TÍTOL DE L’OBRA: Un interior de Chelsea
ANY: 1857
MATERIAL: oli
SUPORT: llenç
MESURES: 80 x 55 cm
UBICACIÓ ACTUAL: National Portrait Gallery, Londres, Anglaterra
Breu biografia de l’autor
Robert Scott Tait va néíxer al Regne Unit l’any 1816. Va ser molt actiu a Londres durant mitjans del segle XX. Com artista fou reconegut pels seus retrats així com per les seves pintures de gènere. Va exhibir les seves obres a través de la Reial Academia Escocesa a Edimburg i de la Reial Academia de Londres desde 1845 fins 1875.
Tait apareix esmentat a les cartes i notes de Darwin, segons les quals residia al número 14 del carrer Queen Anne a Cavendish Square. En aquestes cartes també s’esmenta el fet d’haver estat casat amb Harriet Wilson, la filla gran del professor Horace Hayman Wilson.
Actualment té 9 de les seves obres d’art exposades permanentment a la colecció del National Portrait Gallery de Londres.
Robert Scott Tait morí a prop de Shaftesbury, Anglaterra, el 2 d’octubre de 1897.
Descripció de l’obra
Representa la planta baixa de l’interior de la casa de Thomas Carlyle a Londres.
Carlyle es troba situat a l’esquerra al costat de la xemeneia, la figura femenina que reposa asseguda és la seva dona Jane. A la dreta de tot del quadre, a sobre del sofà, hi trobem el gos anomenat Nero.
A diferència de l’obra anterior de J.M. Whistler, on també surt representat Thomas Carlyle, aquest és un quadre on Robert Scott Tait ha volgut donar importància als detalls de l’interior que envolta als personatges.
AUTOR: J.M. Whistler
TÍTOL DE L’OBRA: Composició en gris i negre nº2: retrat de Thomas Carlyle
ANY: 1872-1873
MATERIAL: oli
SUPORT: llenç
MESURES: 71.1 x 143.5 cm
UBICACIÓ ACTUAL: Galeria d’art de Glasgow (Escocia)
Breu biografia de l’autor
J.M. Whistler va néixer el 14 de juliol de 1834 a Lowell, Massachusetts, EE.UU., va ser un pintor i artista gràfic nord-americà. A causa del treball del seu pare, va passar diversos anys de la seva infantesa a Russia, la seva formació artística va començar al aprendre la tècnica del grabat al aiguafort com a cartògraf de la Marina dels EE.UU. A l’any 1855 va partir cap a Paris, on va començar com alumne del pintor suís Charles Gabriel Gleyre. Whistler va adquirir una gran admiració per Velázquez, el grabat japonès i, en general, per l’art i la decoració oriental. Tot i els ensenyaments de Gleyre, Gustave Coubert va inspirar gran part de la seva obra primerenca. Al 1859 es va establir a Londres on va introduir el cult a lo japonès, pero va tornar a França amb freqüència.
La bona rebuda de la seva obra anomenada Al piano (1859) per part de la Royal Academy a l’exposició de 1860, li va permetre fer-se nom i destacar pel seu talent.
Whistler pensava que la pintura era independent del tema i que, per tant, no servia únicament per transmetre idees literaries o morals (l’art per l’art).
Després d’un problema jurídic que el va conduir a la ruina, va abandonar Inglaterra i entre 1879 i 1880 va treballar de manera intensiva a Venecia. Va retornar a Anglaterra reprenent el seu atac contra l’art acadèmic i tradicional. Durant els últims anys es va dedicar completament a realitzar aiguaforts, litografies i disenys d’interior.
Va conseguir un gran éxit a l’exposició a Londres, entre 1881 i 1883, de les series d’aiguaforts Tàmesis (1860), Venecia 1ª (1880) i Venecia 2ª (1881).
La Peacock Room que va decorar per una residencia particular a Londres és el seu exemple més rellevant de decoració d’interiors.
Sovint va posar als seus quadres, com en el cas de l’obra en qüestió, títols musicals per suggerir una analogia amb l’art abstracte de la música.
Cap al final de la seva vida, mentres residia a Paris, va aconseguir una gran consideració com artista.
Descripció de l’obra
Composició en gris i negre nº2 és una obra amb un títol més musical que pictòric on apareix com a personatge principal Thomas Carlyle, historiador, crític social i assatgiste britànic, aproximadament a l’edat de 77 anys (4 de desembre de 1795 - 5 de febrer de 1885). Aquest sembla estar en solitud i immers en els seus propis pensaments.
Sobre un fons de tons clars, Carlyle posa de perfil sentat a una cadira, recolzant la seva mà dreta sobre el bastó, mentres que la seva altra mà reposa sobre la seva falda, com també ho fan un barret i un abric que cobreix les seves cames.
En aquesta obra de Whistler, com a la Composició en gris i negre nº1, apareix l'idea d'un quadre dins d'un altre quadre. A l’esquerra s'hi poden observar dos penjats a la pared, la qual està poc ornamentada, en ells difícilment pot adivinar-se el seu contingut; en el superior sembla ser la silueta d’un rostre femení, mentres que en el quadre inferior, rodejat d’un marc en tons dorats, Whistler no ha volgut representar res i ha deixat que el seu interior sigui del mateix tò que la paret.
A la figura de Thomas Carlyle predomina el negre resaltant el blanc únicament al coll de la camisa.